“Penso que és molt positiu que la gent se senti d’un moviment. El 8 de Març de l’any passat, va facilitar molt això”

Parlem amb Joana Badia, advocada laboralista i assessora en polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats. Tot i ser una dona jove, fa més de 10 anys que milita al moviment feminista, abans a Tarragona; ara a Barcelona. Conversem amb ella sobre les desigualtats que pateixen les dones i sobre com ha canviat el poder i les demandes dels feminismes a peu de carrer.

Quines polítiques públiques dissenyaries per tal de poder parlar d’una Barcelona feminista?

Jo, quan es parla d’una ciutat feminista, penso sobretot en la possibilitat que les ciutats posin les persones al centre. Crec que les polítiques públiques han de girar entorn del que han de tractar el feminisme com un tema transversal, és a dir, fugir una mica de la idea que s’han de fer polítiques de dones a la ciutat, no per dones. I incloure el feminisme com un eix transversal en la política pública. Llavors, des de tractar-ho en temes d’urbanisme, tractar-ho en temes de contractació pública i també, parlar de Serveis Socials de qualitat, d’un sistema de protecció de les víctimes de violència masclista de qualitat… Fins a mesures molt més concretes com proveir d’un bon sistema de llars d’infants a la ciutat, per poder garantir la conciliació de la vida familiar i laboral.

Quines són les principals traves que ens trobem les dones en l’àmbit laboral?

Doncs, en l’àmbit laboral, principalment per a mi hi ha un punt important que és tot el que fa referència a totes les discriminacions específiques per gènere, que es donen sobretot en l’àmbit laboral, sobretot en l’àmbit de la maternitat. En què, encara avui en dia, hi ha discriminació brutal cap a les dones que decideixen ser mares. Sobretot per tot el tema dels acomiadaments, quan es queden embarassades: les pressionen perquè no optin a quedar-se embarassades…O fins i tot situacions d’assetjament en aquest àmbit.

També hi ha una problemàtica important en aquest sentit, que és l’assetjament sexual en el treball. És una problemàtica que ens trobem que, en comptes d’anar a menys, sembla que cada dia va a més -també perquè es denuncia més avui en dia- I penso que també en la precarització generalitzada de les condicions de treball, hi ha una precarització molt feminitzada en alguns sectors. Per exemple trobem la situació dramàtica de les dones treballadores de la llar, que continuen tenint una llei específica que regula la situació i ni els dóna dret a l’atur. I altres sectors molt feminitzats, com podrien ser les cambreres de pisos, que s’han hagut d’organitzar com un col·lectiu a banda també per fer front aquesta precarització.

Crec que aquests serien els àmbits en què més discriminació trobem, tot i que també es pot parlar de la bretxa salarial que és una realitat molt present. O del sostre de vidre, que en alguns àmbits més qualificats, també continuem veient com les dones tenen clares dificultats a llocs de responsabilitat en empreses o administracions, etcètera.

Consideres que la justícia fa un flac favor a una equitat en drets? Les dones són revictimitzades?

Jo penso que la Justícia en si, no fa un flac favor. És a dir, la Justícia ha d’existir i hi ha d’haver lleis que regulin la lluita contra la discriminació laboral o de gènere. Crec que el que ens fa un flac favor, és la formació que tenen els operadors jurídics. És a dir, el Dret és una cosa que creen les persones. Pot estar creat per persones que tenen molt clars els seus principis a impulsar i quines són les mesures correctes; però si les persones que han d’aplicar aquestes mesures no tenen la formació suficient o tenen una ideologia fins i tot contrària a aquestes mesures… Llavors és quan ens trobem amb sistemes que no només no fan un favor a les persones que volen posar la seva situació en mans de la Justícia.; sinó que ens trobem en situacions de revictimització, que és un terme que ara està molt de moda. I que realment veiem com, a vegades, el fet portar el teu cas a la Justícia, pot generar un judici paral·lel que fa que et sentis totalment desprotegida.

Últimament s’han incrementat les denúncies per assetjament sexual en l’àmbit laboral. Creus que va lligat als canvis que hi ha hagut? El moviment feminista ha entrat en l’agenda política en aquests 10-15 anys?

Crec que fa 10-15 anys, quan el Moviment Feminista va començar a agafar força, de les persones que vam començar a tenir presència en espais militants, probablement es parlava del Feminisme d’una manera més general. Jo crec que, una de les coses que ha evolucionat més del moviment feminista és que hem sabut sectorialitzar les lluites, és a dir, trobar en quines són les maneres en què el Patriarcat es mostra en cada sector social: dins de la família, dins l’àmbit laboral…O des del feminisme decolonial, com el Patriarcat afecta les dones racialitzades.

Crec que el fet d’anar parcel·lant la lluita, fa que es doni visibilitat a qüestions molt concretes. Per exemple, quan parlem d’agressions sexuals, ara sabem que les agressions sexuals no són només allò que passa al carrer, les violacions de carrer; sinó que hi ha agressions sexuals en l’àmbit de la parella, hi ha agressions sexuals en l’àmbit laboral…I el fet de poder posar nom a aquestes agressions, facilita a les dones que les han patit poder posar nom, tenir possibilitat de visibilitzar-ho, de denunciar-ho -en cas que ho trobin necessari- davant de la Justícia o de denunciar-ho socialment des dels moviments organitzats, per exemple. És un dels avenços que jo he vist en aquesta última dècada.

En la teva experiència personal, creus que hi ha hagut un canvi generacional respecte a fa 10-15 anys?

Sí [riu], ara parlem del feminisme mainstream, no? Ara fins i tot es valora les cantants d’estils de música que, potser, no ens havia passat pel cap escoltar, però que ara valorem, perquè són capaces de donar un missatge feminista en un públic més extens que el que es mou en assemblees concretes, de la gent que decideix organitzar-se. Penso que a la gent més jove ha fet molt de bé, en el sentit que han pogut adoptar un discurs molt polititzat, sense tan sols saber que és un discurs polititzat. El fan seu i, ara, el traslladen a les seves companyes de classe o a la seva família de manera molt més oberta, que quan nosaltres ho començàvem a fer. Havies d’haver llegit molts llibres, per poder-te declarar feminista i, crec que això tot i que és positiu, resta força a determinats moviments.

Sí que ha tingut un punt positiu, amb la visibilitat d’algunes lluites, com les lluites LGTBI… Crec que sí que ha tingut un canvi.

Com valores la Vaga de Totes i la passada vaga del 8 de Març de 2018?

Crec que és positiu que hi hagi moviments que pretenguin ser d’un ampli abast, que surtin moviments que d’una manera transversal pretenguin unificar totes les persones que formen part de la lluita feminista en un mateix espai. Tinc dubtes sobre si una vaga és la manera de fer-ho realment, perquè, a vegades, una vaga es relaciona amb l’àmbit laboral. I crec que va molt més enllà de l’àmbit laboral. Tot i que s’han fet molts esforços per visibilitzar el que suposava una vaga de cures, una vaga en l’àmbit domèstic.

Penso que és molt positiu que la gent se senti d’un moviment. El 8 de Març de l’any passat, va facilitar molt això. Les dones que sortien al carrer en aquestes manifestacions tan multitudinàries per primera vegada, en molts casos, van poder veure el que era el moviment feminista organitzat. Hi havia dones que s’havien organitzat entre elles i que sortien al carrer a reclamar els seus drets va ser molt positiu. I que a més, es van poder sentir partícips d’un moviment ampli i de la sensació que les coses estaven canviant i que es podien canviar les coses. Crec que això és el més positiu que ens podem emportar d’aquests moviments.

Com a militant, quines experiències ressaltaries?

Jo crec que d’aquests anys una de coses més remarcables ha estat el moviment contra la reforma de l’avortament. Crec que va ser una espurna molt important pel moviment feminista, que va fer que moltes dones ens encoratgéssim a sortir al carrer. Va ser un gran moment en què moltes dones es van sumar al moviment feminista. Crec que es van fer coses molt interessants en aquella època.

I per altra banda, penso que totes les accions que hi ha hagut al voltant de les agressions sexuals en el temps d’oci. No es té prou en compte però ha sigut un moviment, una part de la lluita que ha acostat a moltes dones al moviment feminista. Són dones que tenen temps per dedicar-hi, perquè probablement són joves, perquè ho van sentir molt seu al trobar-se en una situació molt comuna, com són les agressions en espai d’oci. Crec que aquests protocols que s’han anat fent; que també hi hagi molts ajuntaments que s’hi han sumat, està fent que canviïn molt les coses. Que el moviment feminista estigui en l’agenda política i, això és interessant.

I també, sobretot, el moviment que està havent-hi aquests mesos, entorn de la Justícia patriarcal, amb casos com La Manada, o fins i tot el de la Juana Rivas, casos així més mediàtics. Tot i que alguns els han volgut instrumentalitzar, sí que han fet que molta gent s’adoni de la magnitud de la tragèdia. Crec que això ha sigut interessant a escala militant

Què esperes i desitges per al futur de la ciutat? A curt i llarg termini?

És difícil. A curt termini, vull pensar que cada cop es tindrà més en compte la veu del moviment feminista. També a l’hora de decidir programes polítics i mesures polítiques. Ve una època de moltes cites electorals i, una de les coses que més hem d’intentar -des del moviment militant- és que es compti amb la veu de les persones organitzades i de les persones que saben quan parlen de feminisme, a l’hora de decidir mesures polítiques.

Hi ha moltes assemblees feministes, que una de les coses més beneficioses que hem tingut els últims anys és el naixement de moltes assemblees feministes arreu dels Països Catalans i crec que és important que es tingui en compte aquestes veus a l’hora de fer mesures polítiques.

A llarg termini, espero veure algun canvi real. Espero veure la formació que diuen que es començarà a implementar també en els professionals sigui cada cop més real i que veiem, per exemple com des de la Justícia es comencen a fer sentències amb perspectiva de gènere i es comença a actuar amb perspectiva feminista, perquè crec que és molt necessari per a poder canviar les coses. I clar, encara queda un llarg camí per recórrer en aquest sentit, però a poc a poc es poden anar fent canvis.


Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *