Amazon, la bombolla immobiliària i llibreries: la indústria del llibre està en declivi?

Ara, a cop de clic, tenim un raspall de dents elèctric, un cotxet pel nadó i un llibre que no ens els recomanarà cap llibretera. Aquests clics estan fent tancar les llibreries “de tota la vida” o el causant és el preu del lloguer?

“No és que la gent no compri llibres, és que la bombolla immobiliària està tan desfasada que els preus dels lloguers són inassumibles”, fixa Jordi Panyella. Junt amb Mar Carrera i Aida I. de Prada porten Pol·len Edicions sccl i l’Espai Contrabandos, una llibreria on conviuen 50 segells crítics i independents des de 2013. “Amb l’esclat del 15M ens adonem que cada cop hi ha més gent que té ganes de llegir coses sobre com funciona el món o de com canviar-lo, perquè no li agrada”.

El report “Hàbits de lectura i compra de llibres 2017” elaborat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) mostra com 67,6% de les enquestades de 14 anys o més llegeix llibres 61,9% com a oci en el seu temps lliure; 30,1% per estudis o feina. Qui llegeixen més són les joves: 88,5% del jovent entre 14 i 24 anys llegeixen trimestralment i 67% ho fa setmanalment.

Jesús Arpal i Amanda Cuesta fa 5 anys duen La Caníbal. Es van plantejar si obrir seria un fracàs o no, ja que encara que ara es llegeixi més, es fa també molta lectura per pantalla -però encara moltes fan lectura híbrida-. Però accentuen la pressió immobiliària, “el petit comerç l’està tancant. Has treballat tot un mes per pagar al propietari” assevera Cuesta, que creu que si els hi apliquessin una pujada en el lloguer, haurien de tancar o començar de nou en algun altre local.

La llibreria Documenta va obrir el 1975 i des de llavors van haver de canviar d’ubicació de Cardenal Casañas a Pau Claris, amb un projecte de micromecenatge web. Èric del Arco, llibreter, focalitza que el que diferencia d’altres comerços, com les sabateries, és la capacitat de fer mostres culturals: presentacions de llibres, clubs de lectura, vermuts literaris o recitals de poesia, entre d’altres. Acosten a públics no habituals i fan conèixer les botigues i augmentar les vendes.

L’altre gran impediment que troben les comerciants és la burocràcia -“violència administrativa”, com titlla Arpal- que han d’assumir les botigues petites no para d’augmentar. Critica que s’ajusta a les grans corporacions, que necessita “professionalització en gestories o mitjançant departaments dins les empreses i, que asfixia a petites cooperatives com La Caníbal. “Tinc la sensació que fa 30 anys la part que havies de fer de gestió del teu negoci, d’impostos, etc. era molt més senzilla. Ens ho compliquen més”.

Sant/a Jordi/na, una Festa del Llibre o una bogeria consumista?

Per l’editor de Pol·len Santa Jordina representa “un hàbit, una tradició una vinculació amb la gent que ens ha precedit, on es té per costum regalar un llibre -afortunadament- cada cop més el gènere “mig desapareix” de la tradició i de la llegenda. La gent regala llibres a qui estima, a les seves amistats o a qui vol”, elogia Jordi Panyella.

Jesús Arpal considera que és “una diada força maca, per com la gent se l’ha fet seva. Com a diada que té un origen religiós, Estat-nació, amor romàntic… Un munt de coses molt complicades”, determina. Malgrat que hi hagi activitat en el carrer, com una “festa popular”, denuncia el paper de les grans editorials, distribuïdores que fan del dia un acte consumista.

Sant Jordi com una Festa del Llibre, que provoca torns maratonians del sector per satisfer aquesta demanda d’una “peça única” com a present de l’any. Les vendes del dia augmenten i les raons són variades, per Èric del Arco: “es barreja el sentiment; la necessitat que et creen; es barreja que tota una indústria es bolca per dir-te quines són les novetats; la necessitat de regalar un llibre -que s’ha creat-…I alhora aquest fet que té el llibre que és un element que té una màgia especial”.

“Hi ha moltes editorials que, fins i tot, generen productes específics, per vendre en aquest dia i molt enfocats en gent que habitualment no és lectora” Amanda Cuesta lliga aquesta venda exacerbada també amb les roses, presents als carrers encara que no hagin florit. Qüestiona com es produeixen, per cultius intensius o també el seu transport en vaixells transatlàntics contaminants, condicions laborals pèssimes… En el Sant Jordi de 2018 es van consumir 7 Milions de roses, un 71% provinent de Colòmbia.

Tot a favor d’una jornada de vendes i més vendes, encara que també és el dia en què es troben amb les veïnes que vénen a fullejar i a emportar-se algun llibre.

L’empremta d’Amazon en l’economia de barri

El 69,0% de les persones que compren llibres en paper són de llibreries i un 32,2% en cadenes de llibreries. D’altra banda, 26,3% de les compradores fa les seves compres habituals a internet, de les quals un 78,6% encapçala les vendes Amazon, segons l’informe Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2018 de la Federación de Gremios de Editores de España. Com a resposta,140 llibreries independents de l’Estat Espanyol han creat Libelista, una plataforma web on comprar i rebre a casa la novel·la o recollir-la en la llibreria més propera. 10 llibreries en la ciutat s’hi han adherit.

Per les llibreteres, Amazon està afectant el sector, ja que va ser el primer gran producte de venda però no únicament. “Tu necessites una bombeta i la demanes a Amazon i la tens l’endemà la bombeta que tu necessites-si tens la referència- allà. No has d’anar a buscar a 5 botigues a Barcelona a veure si trobes allò”, determina el llibreter de Documenta.

Els llibres de Pol·len Edicions es poden demanar en aquest tipus de llocs de venda per internet, però elles desconeixen si alguna persona els ha posat a la venda de segona mà o si és per tercers. “Nosaltres hem decidit no optar a posar els nostres llibres a la plataforma Amazon, no per competència en el món del llibre, sinó per un tema fiscal, laboral i mediambiental. Creiem que Amazon representa el paradigma del neoliberalisme més salvatge: males condicions de treball; totes les trampes possibles per no pagar impostos allà on operen i multitud de vehicles -circulant constantment- perquè així les mercaderies arriben en el mínim temps possible”, condemna Jordi Panyella.

Per contra, l’editor de Pol·len Edicions, admet que han encertat amb què aquest tipus de plataformes fan accessible descobrir i comprar llibres, sobretot en pobles i viles amb dificultats per aconseguir llibres.

Jesús Arpal defensa el consum de proximitat, un consum responsable.”Has de mantenir els negocis: des de la fruiteria del barri, la llibreria o el bar”, proclama el llibreter, en pugna amb la puixança dels grans capitals de la Barcelona.

“Amazon tendeix a tenir el monopoli en el comerç al detall i això és destructiu del teixit comercial tal com l’entenem fins ara. Pot fins i tot afectar a com circulem pels nostres carrers, quin és el paisatge urbà que tenim?”. Amanda Cuesta desaprova les condicions laborals “d’explotació” de la plataforma o amb els seus proveïdors, per això creu que en un futur podran definir preus, com succeeix amb la fruita i verdura.

“És fictici que tot és a cop de clic, ells no ho tenen. Quan tu fas un clic, van i fan una compra, acumulen moltes compres i aconsegueixen major descompte. Precaritzen tota la resta”, critica la llibretera de La Caníbal Amanda Cuesta.



Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *