L’interventor general de Barcelona vol expulsar a un llogater de 83 anys amb risc d’exclusió d’un pis de la seva propietat

Els propietaris de l’edifici del carrer Pescadors on viu en Pepito l’han demandat i el volen fer fora del pis on va néixer fa 83 anys. El bloc, administrat per Finques Llor, va ser adquirit l’any 1994 per Antonio Muñoz Juncosa, interventor general de l’Ajuntament de Barcelona

En Pepito viu a un pis de renda antiga de poc més de 30 m² al Carrer Pescadors de la Barceloneta. Als seus 83 anys se sent profundament arrelat a casa seva, on també van viure la seva mare i la seva àvia. Però l’any 2015, la família Llor, que administra el pis des de 1994 i del qual n’és propietari l’interventor general de Barcelona Antonio Muñoz Juncosa, va presentar una demanda per extinció de contracte que ara està pendent de sentència per part del Tribunal Suprem. La immobiliària al·lega en la seva demanda que el contracte de lloguer no va canviar de nom en morir la seva mare i que la subrogació del contracte, encara que s’hagués fet efectiva, hauria tingut vigència durant només dos anys, fins al 2001, tal com marca la llei d’arrendaments.

El malson d’en Pepito amb la propietat va començar l’any 2015, quan ell va intentar denunciar irregularitats en la col·locació d’una bastida a la façana de l’edifici on viu. La seva denuncia, es queixa el llogater, no va servir per res, ja que l’ajuntament no va efectuar la inspecció fins tres anys després quan, òbviament, les bastides feia temps ja estaven retirades. Tot plegat només va servir per alertar a la propietat, que arran la queixa del llogater va decidir reprimir les seves exigències amb una demanda per extinció del contracte de lloguer, reclamació que els propietaris havien deixat passar per alt durant més de quinze anys.

La reacció de la propietat sembla fruit de l’enuig, però en Pepito és l’últim veí del bloc amb renda antiga i hi ha indicis per un possible interès d’obtenir un major rèdit econòmic. Pepito ens explica que al seu edifici la resta de veïns i veïnes semblen estar de pas. “No és estrany trobar-se gent entrant i sortint del portal amb maletes”, ens indica el veí de la Barceloneta. Un fet que aixeca les sospites del Pepito que hi hagi pisos turístics sense llicència. El llogater, amb una pensió molt precària, ja ha hagut de desemborsar 4000 euros en la seva defensa. L’única opció que la propietat li ha donat al Pepito per continuar al seu pis és un contracte de tres anys amb renda de 500 euros, a la qual no podria fer front amb una pensió inferior als 600 euros.

En Pepito al petit menjador de casa seva

Muñoz Juncosa i la família Llor

Muñoz Juncosa, en canvi, no sembla tenir gaires problemes econòmics. Va començar a treballar al consistori municipal l’any 1989 i té un salari de 112.553 euros bruts anuals, és a dir, si féssim un rànquing, el seu sou seria el quart més elevat d’entre tots els treballadors que apareixen al portal municipal de transparència. Ens trobem davant l’exemple d’una persona que tot i tenir un càrrec municipal i un sou públic que li assegura una qualitat de vida privilegiada, especula i juga de manera irresponsable amb l’estabilitat de persones que amb prou dificultats resisteixen a la destrucció del teixit veïnal dels seus barris.

El bloc propietat d’en Muñoz Juncosa l’administra la família Llor, una petita nissaga familiar dedicada al negoci immobiliari amb propietats arreu de Catalunya i més de 200 pisos tan sols a la ciutat de Barcelona. L’advocada i també interventora Teresa Llor Serra, dona de Muñoz Juncosa, és qui porta la defensa legal de la família. Les propietats dels Llor estan repartides entre tots els familiars i també en societats limitades. En el cas de Muñoz Juncosa, ell és propietari del bloc de la Barceloneta com també administrador, juntament amb Teresa Llor, de Mataró Barcelona Nuevas Inversiones SL. Fent hemeroteca trobem que tots dos van ser imputats el 2015 pel cas Torredembarra en una causa que finalment va ser sobreseguda.

Una llei que permet abusos

El cas del veí de la Barceloneta mostra part del ventall de privilegis que permet a arrendadors, especialment quan aquests són grans propietaris, trepitjar el dret a un habitatge digne. En aquest sentit, el drama d’en Pepito és paradigmàtic. En primer lloc, el cas d’una persona llogatera que es troba tot d’impediments i traves burocràtiques a l’hora de reportar deficiències o irregularitats en la gestió de les finques. Una vegada feta la denuncia arribaran les represalies, ja que encara que el propietari no tingui necessitat de recuperar l’habitatge la llei d’arrendaments no obliga a prorrogar els contractes de manera automàtica. D’aquesta manera, tan sols tocarà esperar que el contracte hagi expirat perquè el propietari demani l’expulsió del veí de la seva casa.

D’altra banda, ens trobem amb el cas d’un gran tenidor que amb total impunitat pot fer fora del seu pis a un veí amb risc d’exclusió residencial. A Catalunya, la llei 24/2015 proposa una sèrie de mesures per a solucionar l’actual situació d’emergència habitacional, com ara obligant a grans tenidors a oferir lloguer social a persones sense alternativa habitacional. Però en Pepito estaria exclòs d’aquesta mesura, ja que la llei només inclou demandes per impagament de lloguer. Un altre dels requisits per l’aplicació d’aquesta llei és que el demandant sigui persona jurídica i en el cas de la família Llor les propietats estan repartides sota titularitat de persones físiques o escampades en diferents societats.