Bicicletes de sang

El 2018 Cespa i PBSC van guanyar la concessió pel servei de Bicing. Cespa, filial de Ferrovial, reivindica la seva sostenibilitat com a negoci, mentre oculta la seva vinculació amb camps de detenció de demandants d’asil a Oceania.


Ferrovial SA va guanyar el 59% de les accions en una OPA a Broadspectrum l’abril de 2016. Broadspectrum (abans Transfield Services) va gestionar els camps de detenció de refugiades entre el 2012 i 2017 a l’illa de Manus (Papua Nova Guinea) i a la República de Nauru, acumulant múltiples casos de violacions de Drets Humans.

En la nota de premsa que anuncià la companyia espanyola, quan va aconseguir Broadspectrum el 29 d’abril de 2016, van fer saber que “en relació als contractes en els centres d’immigració de Nauru i Manus, aquests serveis no han estat un element rellevant en la valoració de la companyia i no figuren en el dossier d’activitats estratègiques de Ferrovial. En conseqüència, la posició de Ferrovial és que aquestes activitats no formaran part de l’oferta de serveis de Broadspectrum en el futur”. Però fins al tancament dels camps a finals de 2017, la multinacional va estar omplint les seves arques.

Tot i les protestes pel tancament de CIEs, Broadspectrum ara ha expandit el seu capital, mitjançant la gestió dels serveis i seguretat de la presó de Parklea (Austràlia) de 823 internes. La concessió és al 50% junt amb Manage and Training Corporation (MTC) per 92,19 M d’AUD (57 M d’euros) l’any, és a dir, 400 M d’euros el contracte al complet durant 7 anys (i prorrogable a 5 anys més).


El correccional de Parklea és una de les presons privades que té Austràlia (18% de les preses estan en institucions privades, el doble que en els Estats Units). A Parklea s’han fet investigacions des del Parlament de Nova Gal·les del Sud i s’ha conclòs que hi ha grans taxes de violència entre interns i nombroses morts per causes antinaturals. Des del 2016 es documenten 7 suïcidis.

MTC és una coneguda empresa estatunidenca de gestió penitenciària dins el món de les presons privades. Han estat acusades més d’un cop per corrupció, desatenció d’internes (també de les que tenen malalties mentals) i deixadesa en les infraestructures, violència i abusos sexuals per part de les carcelleres contractades.

Llistat de violències en presons a l’aire lliure

Broadspectrum va aconseguir la licitació per ser l’administració contractista del Centre de Detenció de Nauru el 2012 i des del 2014 de l’Illa de Manus. Pels dos centres el Govern australià pagava 1,4 M dòlars australians AUD (863.492 euros).  Això implicava tenir cura del benestar de les migrades detingudes, moviment, comportament, comunicacions, allotjament, roba, aigua, menjar, seguretat i condicions generals. Sota aquest contracte, l’empresa tenia la capacitat legal d’allotjar detingudes on creiés convenient, aïllar a la persona detinguda o l’ús de la força.

Human Rights Watch i Amnistia internacional han condemnat abusos, així com negligències dels centres processament a alta mar. Amb 2000 incidències, els “Nauru Files” (Els arxius de Nauru) de The Guardian són una base de dades de les brutalitats al Centre de Processament Regional que es van cometre entre el 2013 a 2015,  on es va registrar la violència diària sobretot contra dones (joves) i infants. El Moss Review també reprodueix les conductes i la cultura de la violació que es donava en l’illa de Nauru.

Les agressions sexuals i violacions a refugiades gais, bisexuals i trans també són destacables (algunes fins i tot correctives). A molts gais de l’Illa de Manus els van amenaçar de portar-los a judici, ja que en Papua Nova Guinea les pràctiques sexuals no heterosexuals es condemnen amb penes de 14 anys de presó, encara que no sigui recorrent iniciar procediment.

Moltes adultes van sofrir agressions físiques múltiples. 88% de les residents de l’Illa de Manus pateixen encara trastorns psicològics com depressió, ansietat, incapacitat per dormir, pèrdua de memòria a curt termini i trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) que a moltes les va portar a autolesionar-se o intentar suïcidar-se. 12 persones van morir en centres d’internament, algunes evitables per les negligències, com la de Hamid Khazaei.

A mitjans de 2016, el Tribunal Suprem de Papua Nova Guinea va decretar el tancament per ser il·legal i inconstitucional, ja que no garantia la llibertat individual.

Ferrovial i els centres de detenció

Ferrovial és una constructora d’infraestructures i dotació de serveis amb presència a Amèrica, Europa i Oceania. És de les empreses amb més facturació de l’IBEX 35 i Rafael del Pino Calvo-Sotelo és el president, nebot de l’expresident del Govern espanyol Leopoldo Calvo-Sotelo. Del Pino és membre de la Junta Internacional d’IESE i de la Junta Europea de la Harvard School of Economics. Anteriorment també va ser conseller d’Uralita, Banesto i Zurich Insurance Group i va formar part de la Junta Internacional de Blackstone.

La multinacional va desmentir l’enriquiment de l’empresa i va assenyalar un paper secundari en els CIEs, per la nota de premsa del 4 d’abril de 2017. “[Ferrovial] considera injustificada les responsabilitats atribuïdes a Broadspectrum, atès que no gestiona els centres i manca de capacitat per determinar l’estatus d’aquestes persones. La seva tasca es limita a la cura de les condicions de vida i seguretat, en aspectes com alimentació, allotjament, educació, manteniment, neteja, etc. Un treball similar va ser exercit en el passat per ONGs com Save the Children o Salvation Army. Aquestes persones viuen en règim de llibertat de moviments, poden entrar i sortir al seu criteri dels centres, i compten amb accés a telecomunicacions i serveis d’internet. Molts d’ells gaudeixen ja de l’estatus de refugiat, tenen feina i viuen integrats en la comunitat”.

Wilson Security va ser la subcontracta escollida per Broadspectrum fins al tancament dels camps de detenció l’any 2017. Amnistia Internacional només va poder trobar un primer contracte entre companyies, encara que qualsevol externalització havia de ser avaluada pel Departament d’Immigració i Protecció de Fronteres australià. Wilson Security va terciaritzar també les seves tasques en Sterling Security entre l’1 d’agost de 2014 i el 8 de febrer de 2016. La societat securitària va rebutjar l’existència d’una “cultura del secretisme” o “abusos corporatius”. Els Papers de Panamà (Panamà Papers) descrivien accions de suborn per la direcció amb anterioritat.

Els CPRs comptaven amb tendes de vinil lleuger, que feien augmentar la calor a dins vora 45-50 °C i que no aguantaven les pluges torrencials. Les males condicions de les tendes i de les infraestructures (parets internes i externes o els sostres) van provocar l’aparició de floridures, fins a 76 vegades superior al nivell segur, que van generar malalties respiratòries a les migrades i treballadores.

Els subministraments tampoc van ser sempre accessibles, sobretot en les vagues de fam de 2015, on moltes refugiades de Manus van arribar a beure detergent com a protesta de les condicions de vida i maltractaments (tant de la comunitat local de Manus, la seva policia; com d’agents de Broadspectrum o subcontractats per la filial de Ferrovial a Oceania). L’accés a internet era de màxim un cop a la setmana.

Des d’aquest mitjà de comunicació, hem volgut parlar amb Ferrovial per via telefònica i no ens han respost els missatges.

Demanda col·lectiva contra les responsables de la violència

El 6 de setembre de 2017 es va aprovar l’acord de pagar 70 M d’AUD (43.172.220 euros) a 1693 afectades de l’Illa de Manus, agrupades en una demanda col·lectiva contra la Commonwealth, G4S (responsable de seguretat fins a 2014), Broadspectrum i Wilson Security com a tercera part. Aquesta dotació va verificar les negligències diaries en el Camp de Detenció de l’Illa de Manus, des de novembre de 2012 fins desembre de 2014.

La reclamació de la demanda col·lectiva detallava l’agressió física i sexual sistemàtica de les detingudes; l’atenció mèdica inadequada que va causar mortes, altes taxes de suïcidi i autolesions. També es va fer èmfasi en els brots regulars de violència, com els disturbis de 3 dies de febrer de 2014, en què vora una vuitantena de refugiades van ser ferides i Reza Barati va ser assassinat per guàrdies.

Jon Nichols, exagent de Wilson Security va fer l’analogia dels Camps de Processament Regional com l’experiment psicològic de la “presó d’Stanford” dels 70. Dos tipus de subjectes voluntaris: carcellers i presos. Com més impunitat tenien els primers, més oprimien els segons. Però els presos també tenien capacitat de revolta.

El Bicing i Pedalem Barcelona

El govern d’Ada Colau va allargar un any la concessió del Bicing a la companyia estatunidenca Clear Channel fins al 2017. A finals de 2018 es va esclarir qui aconseguia la licitació per 10 anys, entre les 6 companyies que es van presentar. La concessió la va guanyar la Unió Temporal d’Empreses (UTE) “Pedalem Barcelona”, composta per PBSC Urban Solutions i CESPA,  filial de Ferrovial, amb una adjudicació de 162.966.451 euros.

Segons el DEUC (Document Europeu Únic de Contractació), pel qual els contractistes s’havien de basar, només s’exclourien les sol·licitants per raons penals. Si el seu propi operador econòmic (o qualsevol persona de l’òrgan administratiu, supervisió, direcció o que tingui poders de decisió o representació o control sobre ell) haguessin tingut un fet delictiu; corrupció o frau; terrorisme o delictes lligats a activitats terroristes; blanqueig de capitals o finançament del terrorisme; treball infantil o altres formes de tràfic d’éssers humans. En tots els casos d’una condemna amb sentència que s’hagi dictat com a màxim 5 anys abans o per la que s’hagi establert un període d’exclusió vigent.

La “Solució del Pacífic”

L’any 2001 Austràlia va dictar La Solució del Pacífic, davant l’arribada de 438 refugiades de majoria hazara (Afghanistan) en un vaixell noruec a l’Illa Christmas, Austràlia. Les autoritats responsables no van voler acollir les persones desplaçades, en la seva majoria ja deshidratades, amb disenteria o sarna. L’afer diplomàtic creat amb Noruega i Indonèsia es va resoldre allotjant les demandants d’asil a Nova Zelanda.

Davant la possible arribada de més migrades, Austràlia va signar acords amb Papua Nova Guinea i Nauru, per tal que acollissin els Camps de Detenció d’Immigrants, a canvi d’abundants sumes de diners. Canberra s’estalviava assumir responsabilitats d’asil segons la legislació internacional, ja que totes aquelles interceptades en alta mar no arribarien al continent, sinó que es quedarien a illes del Pacífic. Van fer més gran la Zona de Migració australiana, que implicava la capacitat de demanar asil només en el continent.

Encara que la Solució del Pacífic fos revocada en el 2008, es va reactivar en el 2012 amb l’obertura, de nou, dels camps en les illes. 4177 demandants d’asil o migrades van passar pels centres de processament d’alta mar.

Des del tancament oficial dels camps el 2017 vora 900 persones continuen a les illes reubicades en altres centres més petits com a alternativa a tornar dels països dels quals fugien. 953 es troben a Austràlia temporalment per motius mèdics. Tots els infants han estat traslladats als Estats Units, ja que presentaven estat catatònic (s’estan donant casos de Síndrome de Resignació) i temptatives de suïcidi.

Aquest gener Canberra va reobrir el camp de detenció de l’Illa Christmas per dissuadir l’arribada de migrades. Les que en aquests anys han aconseguit dret d’asil ha estat per part de Nauru o Papua Nova Guinea, en cap cas a Austràlia.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *