Sentències de LA PÚBLICA A JUDICI

“La repressió ha arribat a tal punt que ens hem acostumat gairebé, no entenem el moviment estudiantil sense que hi hagi processos judicials”

Les encausades de La Pública a Judici van acceptar l’acord amb el Ministeri Fiscal, assumint penes de fins a un any de presó per cadascuna. Encara que a escala ideològica no apostessin per negociar, el context polític les ha dut a fer-ho.

En Néstor, en Lucas i en Bernat són tres de les 9 imputades de La Pública a Judici. El 30 de maig van prendre la decisió col·lectiva de no entrar a judici, ja que els moviments socials – en especial, l’estudiantil- estan en hores baixes. Han recollit la sentència condemnatòria de l’Audiència Provincial de Barcelona, que per ells “és acceptar contradiccions” -indica en Lucas- “veure que la situació no està per tirar coets i, a partir d’aquí, intentar salvar-nos, almenys. No valia la pena sacrificar-nos com si fóssim màrtirs, per una causa que ningú podria escoltar tampoc i intentar tenir la mínima pena”.

“Amb les possibilitats que hi havia d’entrar a presó, el millor era pactar amb Fiscalia i no jugar-nos poder entrar. Hi havia la possibilitat que la condemna fos de més de 2 anys i, per tant, no vèiem clar que la nostra entrada a presó servís per a alguna cosa”, resol Néstor.

En Bernat assenyala com l’actuació de Mossos d’Esquadra i Fiscalia és bel·ligerant “aquesta onada repressiva que està havent-hi -i que el moviment estudiantil també està patint- suposa que hi hagi un risc molt més gran que les peticions que fa Fiscalia s’acabin materialitzant en els jutjats, perquè estan molt més per una repressió explícita que comporta penes amb entrades a presó”.

Dels 36 anys de condemna que els hi demanaven, el pacte amb Fiscalia resol que 5 d’elles reben penes d’un any de presó (6 mesos per desordres públics i 6 mesos pel d’atemptat contra l’autoritat); la resta, 6 mesos per desordres públics. “Hem acceptat aquesta pena, perquè els altres companys no entressin a presó, perquè teníem possibilitat de sortir absolts”, declara Néstor.

El magistrat ha suspès la pena durant 2 anys, perquè cap d’elles té antecedents penals. Malgrat que tinguin “parada” la punició, si comenten un delicte, serien confinades, com condemna Bernat: “Durant 2 anys no podrem participar de forma normal de la nostra militància. No podrem assistir a les vagues generals, als piquets o no podrem desenvolupar-nos a escala militant com voldríem”.

La Pública a Judici, un altre cas repressiu a la Universitat

L’11 de maig de 2017 les estudiants organitzades van fer vaga i van protestar davant de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) per l’aplicació d’una rebaixa del 30% de les taxes -aprovada en el Parlament de Catalunya- que el “Govern de Junts pel Sí no volia aplicar, però que havia aprovat”, censura Néstor. Aquesta mesura aprovada l’abril de 2016 va ser la tercera sense activar per part de l’Administració.

Es van manifestar assegudes davant de la Institució “on no van hi va haver quasi aldarulls i ens vam defensar dels Mossos quan van carregar. Posteriorment ens van identificar”, determinen els estudiants. A les que demanen 1 any de presó les van identificar en la mobilització i 4 per altres causes obertes i per la Brigada d’Informació. Néstor és taxatiu amb el pacte: “Ens han condemnat únicament per asseure’ns davant d’Universitats i demanar una rebaixa de taxes al Govern de Junts pel Sí”,

La repressió, pa de cada dia

“Costa que la gent s’impliqui, perquè hi ha tants casos que al final es normalitza la repressió i, per tant, la gent fa com “un [cas] més”, opinen. I per aquesta raó fer partícip a la societat, i visibilitzar la seva causa, consideren que és molt complicat.

Ells delimiten que la coerció té tres finalitats: atemorir les que lluiten -i que les noves generacions tinguin por-; retirar de tota protesta a les encausades i posar traves per avançar en els seus objectius polítics. “Nosaltres ara hem hagut d’afrontar això, fa 2 anys que gestionem aquest procés i, per tant, ens ha descentrat el focus de la nostra militància. No hem pogut destinar les forces per lluitar i combatre allò que nosaltres volem: acabar amb les taxes universitàries i aconseguir un model universitari per les classes populars, no només pensat per a les elits”, sentencia Bernat.
“[La repressió] ha arribat a tal punt que ens hem acostumat gairebé, no entenem el moviment estudiantil sense que hi hagi processos judicials. Siguin per lluites antifeixistes o lluites de caire més de classe, com una rebaixa de taxes. Qualsevol cosa que fem, sabem que estarà perseguida i ha entrat dins l’imaginari col·lectiu: “si milites, acabaràs empurat” assevera Lucas.